El vent que atacona la foscor

El vent que atacona la foscor és una crònica novel·lada que explora els primers anys de la Guerra Civil Espanyola a la Ribagorça Oriental, on la història i la ficció s’entrellacen per reviure un episodi ombrívol:
l’assassinat dels germans del mas Vilanova, un crim sense justícia que ressona com el tro d’un país estripat. Amb una narrativa evocadora i una profunda recerca històrica, aquesta obra reviu un enfrontament no
sols d’ideologies, sinó de la misèria humana que va aprofitar el caos de l’època. La narració ens situa en un poble atrapat entre el conflicte i l’abús de poder, on personatges que fluctuen entre la delinqüència i el compromís
polític dirigeixen el destí local imposant la seva voluntat. Aquest microcosmos rural reflecteix el que va ocórrer en tantes comunitats en aquells temps foscos, en els quals la supervivència era l’única certesa
en un context de violència i anarquia. A través del crim dels germans Zanuy a la primavera de 1937, l’obra revela les tensions i complexitats d’una societat que intenta resistir la devastació, on el límit entre víctima
i botxí es difumina i els enfrontaments polítics queden enfosquits per la venjança i l’ambició